Quan esperes
sense previ avís
reps sense compromís,
les: “ulleres vertaderes”
a les que no pots fer cas omís
perquè manen mes que un alferes.
Les ulleres en qüestió
canvien d’ubicació
les prioritats que fins aleshores
semblaven inamovibles, com els imperdibles
per fer les vores (del pantaló)
i ara em menjo un caneló.
Així,
amb les ulleres posades,
enlloc de pensar en mi
penso en tu,
que de petit com ets
encara ni t’ha tocat l’aire.
I no aguanto ni un desaire
de cap gamarús
(masculí, femení
o del gènere obtús)
ja el faci expressament,
innocentment,
còmicament,
o còsmicament,
i sempre tristament.
Perquè ets tant petit
que encara no has nascut
ni t’ha tocat l’aire
i les mares,
t’aparten dels desaires.
No hay comentarios:
Publicar un comentario