En tornar,
la casa es va fer estranya
i la tristor ens va conquerir,
a la Mary, a mi i als geranis,
perquè entre nosaltres i tu,
hi havia tot un mar Mediterrani.
Vas canviar els nostres pocs metres quadrats
per molts kilòmetres de llibertat.
Cotxes, peatons i bicicletes
per "xotets", ases i algunes ratetes.
I després d’entrar i sortir,
entrar i sortir,
per sortir i tornar a entrar
enfilant-te per marges, oliveres i alzinars,
has sortit però no has tornat a entrar.
Sempre seràs
el meu ArriesGat.
Et trobaré a faltar, Bruna.
