És aquella tristesa subtil
que t’estreny el pit i el cor
però deixant entrar aire
perquè et sents penjant d’un fil,
i el fil lligat a dalt d’un arbre.
I saps que quan trucaràs als bombers,
s’hi posaran els de la màfia,
i malgrat l’obvietat,
no tallaran el fil de ràfia
perquè així en lloc de tu,
hi posaran a l’altra.
