Busco de forma insistent,
la manera d'avorrir-me
i que algun vers impertinent
faci aquella espurnejant connexió,
en aquella neurona que tinc en algun racó
i que s'ha declarat en vaga indefinida
per falta de recursos diu ella,
la repel.lent empedernida.
I tot i rebelar-me contra aquesta situació,
perdo tota la meva credibilitat,
quan disposada a fer-la treballar,
reposo el cap i em quedo adormida al sofà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
La revolta del teclat
Estic esperant que les tecles em parlin, que em diguin què escriure i que no parin. Em faig un cafè i resto a l’espera, però les ties es ...
-
El tap del cava farà PLOP, sortirà despedit cap a dalt i haurà arribat el Nadal. I quan tots haurem pujat a la cadira, recitant el...
-
Plou, plou. Prou? Això és tot, tot, tut, tururut? Amb tanta expectació i tanta alerta taronja, havíem fet un pla de pre...
-
Un vaixell de paper de diari, en mig del mar. Un vaixell de paper en el que hi viatja la vergonya i la nostra indignitat. Tempestes, on...