Jo ja ho sé que estic una mica ansiosa
i que, quan això passa, em poso un pèl intensa
a més de certament nerviosa
i qui sap si una mica massa tensa.
I per això reconec, amb un pèl de basarda,
que fins i tot (i sé que no t’ho creuràs...)
em poso absolutament pesada.
I per això t’agraeixo la teva infinita paciència,
recordant que, si això surt bé,
et portaré a Venècia: I,"al tanto"!
que tot navegant en una góndola, et recitaré el meu amor
amb el meu millor bel canto.
I, si per contra, la cosa no surt com esperàvem,
deixaré la tristesa de banda
per portar-te en llagut pel riu Francolí,
i cantar-te que t’estimo,
amb flabiol i tamborí.
