martes, 21 de agosto de 2012

Poema per ser penjat amb una xinxeta

Després de més d’un lustre,
no podia ser de cap manera
que una persona tan il·lustre
no tingués un poema penjat a la nevera.

És per aquest motiu
que en aquesta data tan assenyalada
et dedico uns versos:Oh!MaryPoppins estimada!

Podria parlar del que hem viscut
però no ho faré: Tururut!
Podria parlar del què ens espera
però no ho faré:  anirem de cacera. (Rima de socors)
Aleshores que et diré?
Que t’estimo,  que t’adoro
i que comprem-nos un lloro!

Espero que aquesta ODA sorpresa
hagi estat del teu “agrat”
I si et portes bé i no fas cap malesa
L’any que ve, de vacances a Orpesa!


                                                                         *T’estimo....! I aquest poema no el firmo!

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...