Avui et deixo.
Obro la finestra,
m’escapo cap a la
llibertat
i m’allunyo de tu,
tros de cap quadrat.
Has confós la
simbiosis amb el parasitisme,
i jo de paparres no
en vull,
que per molt que et
falti un bull,
no em fas ni pena, ni
compassió,
ni tampoc el contrari
d'això.
Tires de demagògia i
patriotisme
i en realitat, ets un
desgraciat
que t’amagues,
t’escaqueges
i eludeixes la teva
responsabilitat,
coi de cagat.
La puta i la Ramoneta
mentre feien mitja i
prenien te
pensaven en tu:
mindundi, pocapena, xitxarel·lo
que no serveixes ni
per xupar un “caramelo”
Home pusil·lànime,
d’esperit trist
ànima buida i
malvenuda
a qualsevol que
l’hagi volgut comprar,
deixa porugament
d’escaquejar-te
i surt de rere les
faldilles de la mare,
que ja tens una edat
i factures per pagar.
Home pusil·lànime,
d’esperit trist
i sangonera de bassa,
que t’acaba prenent
la calma i el seny
la paciència, la mostassa
i la cabra
del Montseny.
*Al meu company de feina.
No tu, l'altre.
