Les ulleres vertaderes

Quan esperes

sense previ avís

reps sense compromís,

les: “ulleres vertaderes”

a les que no pots fer cas omís

perquè manen mes que un alferes.

Les ulleres en qüestió

canvien d’ubicació

les prioritats que fins aleshores

semblaven inamovibles, com els imperdibles

per fer les vores (del pantaló)

i ara em menjo un caneló.

Així,

amb les ulleres posades,

enlloc de pensar en mi

penso en tu,

que de petit com ets

encara ni t’ha tocat l’aire.

I no aguanto ni un desaire

de cap gamarús

(masculí, femení

o del gènere obtús)

ja el faci expressament,

innocentment,

còmicament,

o còsmicament,

i sempre tristament.

Perquè ets tant petit

que encara no has nascut

ni t’ha tocat l’aire

i les mares,

t’aparten dels desaires.

L'autèntica història de la Mary Poppins.

Vas obrir el paraigua

tot caient de forma elegant

amb tot de pampallugues al teu voltant

i les oques i ànecs et miraven fent un capbussó

al bell mig de la Imperial Tar-rac-ó.

I allí, al bell mig de tot el sarau

jo mostrava la meva no conformitat

al conflicte bèl·lic que s’havia generat

tot reclamant enèrgicament  la PAU.

I tu, que feies el mateix a l’altra punta de la plaça,

em vas disparar un làser amb els teus ulls marrons,

i ho vas fer amb tantíssima traça

que vaig caure rendida de genolls

als teus encants reivindicatius

(i avui encara es veuen les cicatrius).

--- Estrofa que DURA, llaminadura -----

Enamoradíssima perduda,

vam començar aquesta aventura,

que encara perdura,

i que comença a agafar,

 certa envergadura.

------------------------------------------------

Deu anys mes tard,

d’aterrar amb un paraigua i una maleta

et dic fluixet, fruit de la meva timidesa:

que n’estic molt d’Enamoradeta.