Ahir pensava
(mentre m’adormia i em queia la baba)
en l’estiu que arriba a la seu final,
mentre nosaltres parlem sota un fanal,
de la tristesa que ens provoca aquest fet,
quasi bé més que un antidisturbis
restret.
Ara, la tardor comença tranquil·lament a fer
cap,
deixant lluny el fer pesat i xafogós de l’Agost
i començarem a plantar naps i cols
per poder fer olles de menjar LOW COST.
I entre Pilariques i Constitucions,
concurs de castells i eleccions,
haurem passat de la canícula estiuenca
a menjar escudella i canelons,
a engolir raïm, abrigats amb una trenca,
i a tenir una mà a la copa de cava
i l’altra a la safata de torrons.
.jpg)
