Ho teníem.
La gent, la llibertat, la dignitat.
Ho teníem.
Ho teníem.
El nostre cos va ser urna
el nostre cap, el vot
i tots nosaltres democràcia.
La que tot ho pot.
Ho teníem a tocar, tocat, tocats.
Tocats i enfonsats.
miércoles, 15 de noviembre de 2017
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
La revolta del teclat
Estic esperant que les tecles em parlin, que em diguin què escriure i que no parin. Em faig un cafè i resto a l’espera, però les ties es ...
-
El tap del cava farà PLOP, sortirà despedit cap a dalt i haurà arribat el Nadal. I quan tots haurem pujat a la cadira, recitant el... -
Plou, plou. Prou? Això és tot, tot, tut, tururut? Amb tanta expectació i tanta alerta taronja, havíem fet un pla de pre... -
Un vaixell de paper de diari, en mig del mar. Un vaixell de paper en el que hi viatja la vergonya i la nostra indignitat. Tempestes, on...