Vaig llençar el guix contra terra
i l'esborrador va volar camí a l'infinit.
Vaig obrir la porta,
i ells, contradits de no contradir mai
van romandre a les seves cadires,
porucs de
trencar-la, la , la, ♫
la rutina matutina.
I amb la porta oberta
busquem una ràfega de vent,
que s'emporti dogmes i papers
i llibretes amb Credos caducs
i formes de fer, seguides a ulls clucs
com un mantra repetit fins al sacietat.
Catacrack.
