Nadal(A)casa

El tap del cava farà PLOP,

sortirà despedit cap a dalt

i haurà arribat el Nadal.

I quan tots haurem pujat a la cadira,

recitant els versos d'aquella poesia

que repetim per inèrcia cada any,

direm xin-xin 

i farem córrer el xampany.

BON Nadal!!!

Els meus dimonis i jo.

Relació desigual que no va enlloc,

matrimoni turmentós, amb un punt pervers.

Els uns els mato a cop d'escombra

i els altres a cop de vers.

Nochebuena

El Rey entraba por la antena,

y llegaba la Nochebuena.

Y nosotros lejos de huir,

nos sentábamos a la mesa,

llena de cocretas, cocretillas,

chiquitas, chiquitinas,

encogidas por el apuro

de saber su final, tan oscuro...

Siempre lombarda, siempre col,

siempre pescado sin clembuterol,

siempre turrón, siempre barquillos,

un café y un cigarrillo.

Un: éste agua está muy húmeda.

Y unas historias, siempre las mismas.

Y la noche, que aún sigue noche,

deja la Nochebuena para dar paso a la Navidad.

El Rey entraba por la antena,

y llegaba la Nochebuena.

Telepasión salía con nocturnidad

para dejar la Nochebuena

y bien venir la Navidad.

                                 *A mis abuelos. Os echo de menos

                                   algunas arrobitas.                                                   

A-"BuRri"-Ment

La batalla elegant.

La iaia Lola,

que no és lila,

ho té claríssim:

matem-los a tots,

i llancem-los un míssil.

I jo estic amb tu, iaia:

farem un batalló,

i com a única arma:

el teu bastó.

Sortirem en rebel·lió,

sense perdre la elegància,  

(això és fonamental eh, iaia?)

i farem de la raó i l’S3

la nostra única fragància.

I mentrestant no guanyem la batalla

aplicaré la llei compensatòria:

per cada punt de l’IPC que pugi

et regalaré mil petons

i una caixa de bombons.

* A la meva iaia, que després 

d'una guerra  i una postguerra,

 ara l'estafen.