sábado, 20 de octubre de 2012

No plou prou.


Plou, plou. Prou?
Això és tot, tot, tut, tururut?

Amb tanta expectació
i tanta alerta taronja,
havíem fet un pla de prevenció
per si ens empapàvem com una esponja.

Teníem la barca preparada al portal,
per si queia el diluvi universal
i, enlloc de guardar lleons, porcs i aranyes,
poguéssim anar remant fins a Alemanya  
facilitant així, la emigració 
cap a la terra promesa i la cervesa gelada.
I estalviar-nos el bitllet, ovviamente!
(la pasta, non è al dente...)

El que és segur és que tantes expectatives
generen una onada de frustració,
com en l’Estatut, el Federalisme i la Constitució.

1 comentario:

  1. Molt ocurrent Sra. Ramos. Es veu que ha plogut a l'Aragó, però en arribar a Catalunya....fins i tot la pluja ens retallen! ja ho deia en Raimon...al meu país la pluja no sap ploure..

    Marina

    ResponderEliminar

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...