domingo, 23 de diciembre de 2012

Els meus dimonis i jo.




Relació desigual que no va enlloc,
matrimoni turmentós, amb un punt pervers.
Els uns els mato a cop d'escombra
i els altres a cop de vers.




2 comentarios:

  1. A vegades, la meva limitada educació no em permet trobar les paraules adients per comentar un escrit, vaig ana a l'escola fins als onze anys. A més no m'agrada la poesia. Però, això no és poesia. Això es... es....ostres! no sé el que és, però em diu coses.

    ResponderEliminar

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...