Vas obrir el paraigua
tot caient de forma elegant
amb tot de pampallugues al teu voltant
i les oques i ànecs et miraven fent un
capbussó
al bell mig de la Imperial Tar-rac-ó.
I allí, al bell mig de tot el sarau
jo mostrava la meva no conformitat
al conflicte bèl·lic que s’havia generat
tot reclamant enèrgicament la PAU.
I tu, que feies el mateix a l’altra punta de
la plaça,
em vas disparar un làser amb els teus ulls
marrons,
i ho vas fer amb tantíssima traça
que vaig caure rendida de genolls
als teus encants reivindicatius
(i avui encara es veuen les cicatrius).
--- Estrofa que DURA, llaminadura -----
Enamoradíssima perduda,
vam començar aquesta aventura,
que encara perdura,
i que comença a agafar,
certa
envergadura.
------------------------------------------------
Deu anys mes tard,
d’aterrar amb un paraigua i una maleta
et dic fluixet, fruit de la meva timidesa:
que n’estic molt d’Enamoradeta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario