Sona cridaner el despertador,
impertinent com ell sol,
indicant l`inici del dia,
a mi, al veí i a la meva cosina.
És fosc,
tot just el sol despunta matusser,
vessant un fil de llum
que il.lumina tímid, el carrer.
I tot remenant el cafetó
penso en els q a casa dormiu
i us faig un petó
un a tu, princesa,
i un altre al meu petitó.
martes, 4 de febrero de 2014
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
La revolta del teclat
Estic esperant que les tecles em parlin, que em diguin què escriure i que no parin. Em faig un cafè i resto a l’espera, però les ties es ...
-
El tap del cava farà PLOP, sortirà despedit cap a dalt i haurà arribat el Nadal. I quan tots haurem pujat a la cadira, recitant el...
-
MMMmmm… Kebab suculent, seitó punxat amb un escuradent. Musclos en escabetx, vermut amb sifó i bombolleig. Poema, esquàlid, simp...
-
Plou, plou. Prou? Això és tot, tot, tut, tururut? Amb tanta expectació i tanta alerta taronja, havíem fet un pla de pre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario