Amiga Tristesa

Obriré la finestra i comptaré fins a 10

i et diré adéu.

Perquè t'has presentat sense avisar

i avui fan futbol

i a sobre, no has portat ni cervesa

amiga Tristesa.

Aquí  ningú t'esperava

i has decidit omplir-nos la casa

del teu alè, gris i brut

com una llufa pestilent,

de les que fan del menjador

un lloc inhòspit i truculent.

I tu encara ets aquí,

i jo vaig pel número cinc.

No és cap amenaça, ni res personal

és que el sofà és justet

i no hi caps en cap raconet.

Així que al·leguem

falta d'espai permanent

per convidar-te a sortir per  la porta

amb certa rapidesa

perquè tenim pressa, amiga Tristesa.