lunes, 19 de noviembre de 2012

Que Bé-Sona.


* Nota: Escrit fa dos anys...tot i que me'n semblaven menys...

M’assec. Intento pensar com t’escriuré allò que et vull escriure. Escric, esborro. Escric, esborro. M’aturo. Hi penso. Començaré així, començaré aixà. No. Esborro. Torno a començar.

Penso en perquè ho vull fer.


La gent fa coses especials quan fan trenta anys. Va a Formentera, es compra una banda de benvinguda a la trentena: “miss Trentaitants”. Així que jo, en un intent de fer l’ullet a les moltes coses preestablertes per la societat (que encara no entenc, tot i que m’hi esforço), m’he llençat a fer una cosa especial.


Em cal però, saber el què.


Vaig centrar-me en buscar alguna cosa original.  Alguna cosa, fora de sèrie. Potser un vol per la plana de Vic amb globus aerostàtic? No, no podia ser. Es tractava d’una plana.


El meu pla malèfic fallava...

Potser una tancada al Pirineu pel pont de Desembre, per fer una rave-nonstop-depuntes-decoixí? No.

El meu pla tornava a fallar... A casa som més de fer ganxet.


I així, buscant el què, m’hi he estat dies sencers. Dies sencers, sense trobar resposta. Sempre fallava alguna cosa.

Perquè? No ho sé... ja hi reflexionaré... que ara no tinc temps.


Però potser no trobo res especial  perquè nosaltres ja som especials des del minut 1. O més ben dit, des del moment 9 mesos sota zero.


El primer que vam sentir, va ser el batec del cor de l’altre. La primera que va veure els teus ditets i la teva carona, vaig ser jo.  S’ha de dir que el cap pelat no t’afavoreix.


I així, durant 9 mesos, dormíem i vivíem amb la respiració de l’altre com a música de fons. Això vulguis que no, ens fa diferents a la majoria i per tant, especials.


Hem crescut juntes. Els bons i mals moments sempre els hem compartit. Fins al punt que, a dia d’avui, els continuem compartint. Perquè no ho sabem fer d’una altra manera. Ni cal.


M’has estirat sempre que m’he quedat enrere. Jo t’he entès quan no t’entenies ni tu. 


Per això som tant importants l’una per l’altra. Perquè portem 30 anys compartint. I això és especial. I genial. I no ho canviarà res. I no ho canviaria per res. I m’encanta. 

                             *A la meva germana. 
     
                                

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...