jueves, 8 de noviembre de 2012

Oda al Kebab caigut del cel.



Oh, kebab que ens obsessiones
et dedico un vers apassionat, 
com el del pa, a un ou ferrat.

Cada dijous la història es repeteix,
i és que, és avorrit quedar-se a casa
menjant amanida i peix a la planxa
perquè, eus ací la veritat
donaria la meva vida per un kebab.


                                                                   *Revisió d'Oda al Kebab Caigut, pertanyent a la                                       Cantata recitada a dues veus, per a l'Ignasi i la Neus

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...