Sona Chet Baker,
mentre la carretera corbeja...
Anàvem buscant la calma,
i la vam trobar.
Em vaig abraçar al
tronc d’un arbre, que portava el teu nom
i la calma es va
tornar pau.
Sona Chet Baker i la
carretera ha deixat de corbejar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
La revolta del teclat
Estic esperant que les tecles em parlin, que em diguin què escriure i que no parin. Em faig un cafè i resto a l’espera, però les ties es ...
-
El tap del cava farà PLOP, sortirà despedit cap a dalt i haurà arribat el Nadal. I quan tots haurem pujat a la cadira, recitant el... -
MMMmmm… Kebab suculent, seitó punxat amb un escuradent. Musclos en escabetx, vermut amb sifó i bombolleig. Poema, esquàlid, simp... -
Plou, plou. Prou? Això és tot, tot, tut, tururut? Amb tanta expectació i tanta alerta taronja, havíem fet un pla de pre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario