No és un poema, és un exabrupte. Indignat.

La història de totes les societats fins avui és la història de les lluites de classes. Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials, en una paraula: opressors i oprimits es van enfrontar sempre, van mantenir una lluita constant, vetllada unes vegades i altres franca i oberta; lluita que va acabar sempre amb la transformació revolucionària de tota la societat o l'enfonsament de les classes en pugna.

MARX, K., i ENGELS, F.: El Manifest del Partit Comunista. 1848.

Exabrupte Indignat

Perquè vam ser ingenus de pensar que estàvem en una altra galàxia.

Perquè segle i mig després, és com si encara hi fóssim.

Perquè alguns es pensaven que conèixer la història no era important quan se sap que sempre es repeteix.

Perquè alguns van pensar que la forma de mantenir els estaments, era crear incultes i analfabets, per fer-nos vulnerables. 

         Ni-una cosa, Ni-l’altre.

Perquè la societat no es divideix entre homes lliures i esclaus, ni entre patricis i plebeus. No perquè hagin desaparegut les diferències, sinó perquè ara tenen un altre nom: Els que remenen les cireres i els qui les collim. 

Ara, si es remenen molt, molt, massa... es podreixen.

                                                          

                  *A la Sara, que collia cireres    i li han tret el cabàs.