lunes, 22 de abril de 2013

La rosa, que no -pugó- ser.


M'he passat tot un any
intentant no caure en el parany
dels poemes d'amor empalagosos
que es reciten a l'ababalà
omplint els paladars mes dolços
de versos repipis i cursilots
que ni van, ni venen,
ni ens duen enlloc.

Et deia doncs,
que porto tot un any
cuidant el roseret de roses granes
i creu-me, Déu meu!
que hi he posat ganes.
Ganes, amor i dedicació
però no comptava amb el pugó.

Així que en lloc d'un pom de roses
collides del balcó,
aquest any de genolls et demano
que et conformis amb aquest  humil "regalo".
Un llibre, uns versets i una rosa
que per molt que sigui "comercial"
l'amor s'hi posa igual.

T'estimo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...