viernes, 12 de abril de 2013

Cançó de bressol.


La simfonia en Do menor
que està en procés de construcció
busca paraules i silencis, en forma de versets
que omplin negres,  corxeres, rodones i tresets
per bressolar-te en les nits tranquil·les,
en les que la lluna pren el te amb els estels.

I mentre la mare t’abassia i t’acarona,
la simfonia consumeix les notes lentament
i els versos que l’acompanyen, et fan de coixí.
Bona nit, ratolí.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...