La mare que entén, la
que comprèn.
La que, sense
entendre’m, em comprèn
i que, sense comprendre’m,
em fa costat, perquè m’entén.
La mare que intueix.
La que mai es
dilueix.
La mare omnipotent
que, sense ser-hi, hi és.
La que dóna pau. I la
que dóna guerra, però a mi no.
La mare que, en un silenci, em sap llegir. I la que sap
llegir els silencis.
La mare que no demana mai. Ni tan sols epidural.
La mare que plora, la mare que afronta. La mare que riu.
La mare que surt de l’armari, per mi.
La mare orgullosa, de mi.
L’abraçada que tot ho cura. La paraula que et guareix.
El respecte infinit i l’amor sense condicionants.
Aquesta és la meva mare.
La mare a la que mai li dic el què li voldria dir, perquè
sóc una mica així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario