Ets la corbata que estreny
i la ràbia que empeny.
Ets la llàgrima que salta
a ritme rabiós i sanglotat
i la que em solda el càrdies
i em manlleva la gana
coi, de palangana!
Angoixa, deixa’m dir-te,
que ets un gran portent:
el biomanán ja està inventat
i en realitat, ets tu la que m’aprima de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario