Ja calçada i amb l’Ipod a la mà,
camino i camino sense pensar,
perquè el costum i la inèrcia
seran els que em guiaran,
i segur que ni cap a Venècia,
ni cap a la Vall d’Aran.
Caminar per caminar, és un dels plaers
que més m’agraden i que no costen “doblers”
en un marc incomparable, on la platja fa de
fons,
agafant aire i omplint pulmons,
mentre observo iaies fent ioga
i ciclistes pujant rampes: sense droga!
Aire amb gust de sal,
Escalfor de sol,
Sentir-se viu i content com un mussol*.
*Aix, que era un gínjol!
Avui, la mar estava tranquil·la. I jo també.
No hay comentarios:
Publicar un comentario