Fins a perdre el seny.

Avui fa just un any: ABEC

que en lloc d’anar-vos-en al Quebec,

vàreu prometre-us lliurement,

estimar-vos fins a perdre el seny.

Un dia, d’il·lusió i alegria,

de castanyoles i sangria*.

*(més aviat era Ginebra.. però no rimava)

Un dia,

on la eufòria es barreja amb la plorera,

per acabar ballant i bebent sota una morera

Una morera del NOSE.. (jo tampoc).

I la gràcia del dia d’avui

és que les sensacions d’aquell dia reviuen,

perquè el més important hi continua sent:

Us continueu estimant,

fins a perdre el seny.

                                            A la Marina i el David.