Somni i vigília

Entre somni i vigília,  el pensament entra en un estat estrany.

Entre somni i vigília les idees van passant.

De vegades es queden,

 de vegades se’n van. 

I només en comptades ocasions, quan les emocions són massa profundes,

les idees van ràpid,

són inconnexes

 i s’entrecreuen constantment,

però  no  en queda cap al matí següent.

És aleshores i només aleshores,

quan s’ha de deixar el vers

 i passar-se a la prosa.