domingo, 9 de agosto de 2015

Plou

Plou.
El vent colpeja la finestra,
com si mai n'hi hagués prou.
Olor a terra mullada,
il.luminada per llamps lluents
que espeteguen com fuets omnipresents.
Plou.
Trons magnànims s'erigeixen en mig d'un cel,
espantant àngels i bruixes comprats al tot a cent.
I a casa tots tranquils mirant per la finestra,
finestra, maldestra,
finestra xafardera que tot ho veu,
que tot ho ensenya.
Tranquils doncs, tots mirant per la finestra,
sabent-nos tots a cobert,
observant la festa
que genera aquest concert,
de llum, so i percusió.
I la pizza quatre formatges,
entrant al menjador.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

La revolta del teclat

Estic esperant que les tecles em parlin,  que em diguin què escriure i que no parin.  Em faig un cafè i resto a l’espera,  però les ties es ...