Plou.
El vent colpeja la finestra,
com si mai n'hi hagués prou.
Olor a terra mullada,
il.luminada per llamps lluents
que espeteguen com fuets omnipresents.
Plou.
Trons magnànims s'erigeixen en mig d'un cel,
espantant àngels i bruixes comprats al tot a cent.
I a casa tots tranquils mirant per la finestra,
finestra, maldestra,
finestra xafardera que tot ho veu,
que tot ho ensenya.
Tranquils doncs, tots mirant per la finestra,
sabent-nos tots a cobert,
observant la festa
que genera aquest concert,
de llum, so i percusió.
I la pizza quatre formatges,
entrant al menjador.
domingo, 9 de agosto de 2015
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
La revolta del teclat
Estic esperant que les tecles em parlin, que em diguin què escriure i que no parin. Em faig un cafè i resto a l’espera, però les ties es ...
-
El tap del cava farà PLOP, sortirà despedit cap a dalt i haurà arribat el Nadal. I quan tots haurem pujat a la cadira, recitant el...
-
MMMmmm… Kebab suculent, seitó punxat amb un escuradent. Musclos en escabetx, vermut amb sifó i bombolleig. Poema, esquàlid, simp...
-
Plou, plou. Prou? Això és tot, tot, tut, tururut? Amb tanta expectació i tanta alerta taronja, havíem fet un pla de pre...
No hay comentarios:
Publicar un comentario