Aquella matinada.

Agafada en aquelles cintes

et deixaves caure  avall,

forcejant amb la teva ànima

i traient gemecs i xiscles

de desesperació i ràbia.

Tu immersa en el dolor,

lluitant contra el defalliment

i batallant cada respiració

com si fos la última.

Jo espectadora privilegiada

del moment més brutal mai viscut,

naturalesa en estat pur.

I ell girant a càmera lenta com un bisenfí,

buscant la llum i regalant-nos el seu primer crit.

Tot va ser en aquella matinada.