El banc de records

El meu banc de records és un banc peculiar. No dóna crèdit, només accepta dipòsits a termini interminable.

Hi ha dies, que necessito treure’n un extracte, necessito pensar en ceba i tomàquet amanit, olives arbequines i palaies fregides, necessito reviure el fred de la nit de reis,  necessito pensar en el meu tiet que anava a caçar tions i que arribava ple de ferides, necessito pensar en això. Necessito saber que, malgrat tot, tinc alguna parcel·la en la que els mercats  no hi entren.

I això que , malgrat el que voldrien alguns, aquest banc no s’intervé.