Mig tomàquet rallat,
pinta una massa de farina de
blat.
La mozzarel·la s’escampa al
ritme que marca el fil
de les reflexions d’en Joan
Barril.
El formatge va fonent,
mentre del sofà, la gata em
mira imponent
I tu em fas l’ullet, perquè
saps que és el teu moment.
I jo ho se, i m’agrada…
Temps!
Acabo de posar els últims
condiments,
per acabar de disfrutar el
nostre petit moment.
Si mai anem al Password i hi
surt la paraula confort,
no dubtis ni un moment
en dir “massa” i “ cruixent”
i “amor”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario